La jornada, celebrada a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, va reunir representants d’organismes internacionals, administracions i entitats per abordar l’estat de la qüestió i els reptes de futur.
L’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat van organitzar el 1r Congrés sobre la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris, celebrat el dimarts 22 de setembre a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La jornada va permetre analitzar l’estat actual d’aquesta problemàtica, així com les principals dificultats i reptes per avançar en aquest àmbit.
Després de la benvinguda institucional a càrrec de Montserrat Banqué, presidenta de l’ACCA, Francesc Giró, Ana Díaz i Glòria Cugat van iniciar les sessions tècniques del congrés.
La jornada va començar amb la introducció de representants de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) i la Comissió Europea dins la conferència «Quin és l’estat de la qüestió en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a escala mundial i europea?». Les intervencions van permetre exposar dades de les diferents entitats i constatar que, malgrat les actuacions desenvolupades, encara queda recorregut per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establert en aquest àmbit.
El programa es va estructurar posteriorment en cinc sessions específiques, centrades en diferents aspectes de la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. La primera va abordar la valoració de dades i les metodologies de mesura de les pèrdues, i va posar de manifest que, tot i l’avanç de l’evidència feta i publicada, la diversitat de tècniques existents dificulta la comparació dels resultats disponibles.
La segona sessió va presentar experiències de mesura de les pèrdues i el malbaratament alimentari en diferents àmbits. En aquest context, també es va assenyalar la necessitat de diferenciar conceptes com els de residus alimentaris i malbaratament alimentari, ja que fan referència a termes diferents i no són directament comparables.
Seguidament, en la tercera sessió, es van plantejar idees de prevenció, reaprofitament i valorització de coproductes. En aquest àmbit, es va destacar el paper que pot tenir la innovació en la reducció dels residus alimentaris.
La quarta sessió es va dedicar a les polítiques públiques impulsades per autoritats, tant d’Espanya i Catalunya, així com per entitats municipals i del tercer sector. En aquest marc, es va demanar la necessitat d’una homogeneïtzació de les normatives.
Finalment, la cinquena sessió va abordar els reptes de futur en els diferents àmbits relacionats amb la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Segons el plantejament exposat durant la jornada, una part d’aquests reptes estarà condicionada per la posada en marxa de les normatives aprovades.
El congrés es va cloure amb la intervenció del Sr. Godia, qui va detallar totes les activitats desenvolupades fins al moment.
