L’oli d’oliva i la classificació Nutriscore

¿Com es pot fer que l’oli d’oliva surti millor a la classificació Nutriscore? Això no té solució, perquè és un problema mal plantejat. El Nutriscore és un sistema de punts que atorga als aliments una lletra (de la A a la F) i un color (de verd fosc a vermell). 

A-verd és aliment de molta qualitat nutricional; F-vermell, de baixa qualitat. Els donen punts positius per la proporció de fruites i verdures, fibres i proteïnes; i negatius per la proporció d’energia, sucres, greixos saturats i sodi. La puntuació final es tradueix en la lletra i el color. 

L’oli d’oliva no té fruita, verdura, fibra ni proteïnes; té molta energia i part dels greixos són saturats: cap factor positiu i dos de negatius. Per tant, li surt una C, pitjor que una beguda de cola light. Els elaboradors d’oli voldrian millorar-ho:  les propietats nutricionals positives de l’oli d’oliva estan fora de qualsevol dubte, però Nutriscore no té en compte vitamines, additius ni minerals.

Com es podria millorar? Es podria posar alguna excepció al càlcul, per exemple regalant -li uns quants punts positius. També podrien treure del  Nutriscore els aliments no formulats, és a dir, constituits per un sol ingredient. Una tercera opció seria que Espanya abandonés el sistema Nutriscore. Les pressions d’elaboradors i nutricionistes sobre l’administració seran determinants.

El problema és mal plantejat perquè es vol que un únic valor numèric doni un criteri de millor o pitjor qualitat d’un aliment. És com el coeficient d’intel·ligència, en que un sol número classificava les persones… fins que va venir la teoria de les intel·ligències múltiples. La simplicitat de Nutriscore,  les aplicacions Yuka i similars, no ajuden perquè culpabilitzen els aliments i no eduquen el consumidor.

Sobre l’Autor

Claudi Mans és catedràtic emèrit d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona. Vocal de la junta d’ACCA i de la junta del Col·legi de Químics de Catalunya. Director Científic del CED.