Article publicat a El Punt Avui el 5 d’abril de 2019 , per Abel Mariné.
Un estudi publicat al Journal of Industrial Ecology per J.F. Bozeman i col·laboradors, de l’Institut de Ciència i Política Ambiental de la Universitat d’Illinois, i del Departament de Psicologia de la Universitat Estatal de Chicago, fet amb ciutadans dels Estats Units distingint entre blancs, negres i llatinoamericans, posa en evidència que les diverses formes de menjar influeixen de manera diferent sobre el canvi climàtic. No s’han inclòs els d’origen asiàtic ni la població índia, perquè representen un percentatge d’habitants més baix.
Per fer-ho han considerat els tres factors de la producció d’aliments que impacten més en el medi ambient i, de retruc, en el canvi climàtic: la superfície de terra necessària, la generació de gasos d’efecte hivernacle i l’aigua consumida. La conclusió més evident és que el consum d’aliments dels blancs produeix per capita la quantitat més alta de gasos d’efecte hivernacle i de despesa d’aigua, perquè, essent aquesta població fonamentalment d’origen anglosaxó, ingereix sobretot aliments que els autors qualifiquen d’“ambientalment intensos”, com carns o llet, i alguns vegetals, com patates o pomes. La població negra, en canvi, d’hàbits alimentaris més modestos, impacta principalment sobre la superfície de la terra, la qual cosa els autors atribueixen en primer lloc al seu consum de pollastre i també de pomes. Els llatinoamericans, en el fons d’arrels més europees, sobretot mediterrànies, no destaquen en cap d’aquests tres àmbits.
L’estudi, que té com a objectiu principal donar a conèixer el fet i proposar conductes alimentàries més amigables amb el medi ambient, també aporta informació interessant pel que fa a l’impacte sobre el medi (terra, aire i aigua) de les formes de producció de 25 aliments bàsics, per bé que no és fàcil de determinar amb precisió. Per tot plegat, els autors del treball proposen activitats de promoció de formes d’alimentació correctes, menys consumidores de recursos, i la inclusió en l’etiquetatge de l’empremta ambiental dels aliments. Però això no serà fàcil, perquè la informació nutricional que porten les etiquetes no sembla que deixi espai per a gaire cosa més.
No es tracta de prescindir de carn o de llet, per exemple, però sí de reduir-ne el consum
És significatiu que l’estudi l’hagin portat a terme ambientalistes i psicòlegs, perquè per menjar correctament cal conèixer millor la influència dels aliments en el medi, i informar i educar els consumidors sobre el que convé més a la salut personal, sobre la base de la ciència de la nutrició, i la del planeta que ens ha de sostenir. I no es tracta de prescindir de carn o de llet, per exemple, però sí de reduir-ne el consum quan aquest és excessiu, millorar-ne les formes de producció, i menjar més verdura, llegums i fruita.
Sobre l’Autor
Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.