L’estrena del segon bloc d’episodis consolida, per primera vegada, una aliança estable entre totes dues institucions.
Barcelona, 27 de gener de 2026 — L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han presentat aquest dimecres 21 de gener, en directe des de la seu de l’IEC, el segon bloc d’episodis del pòdcast EvidentMENT, un projecte de divulgació científica en català que formalitza, per primera vegada, una col·laboració estable entre totes dues institucions. L’acte ha estat moderat per la rectora de la UOC, Àngels Fitó i la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré.
El català i la difusió científica davant la intel·ligència artificial
Segons ha explicat Teresa Cabré, el pòdcast té tres objectius principals: difondre el coneixement científic, contribuir a la normalització de la llengua catalana i esdevenir un recurs de formació universitària. La presidenta de l’IEC ha subratllat que la ciència sovint es percep com un discurs exclusivament en anglès, fet que reforça la necessitat de produir coneixement especialitzat directament en català.
Per la seva banda, la rectora de la UOC, Àngels Fitó, ha destacat que EvidentMENT «és un producte d’alta qualitat» que neix de la col·laboració de «dues institucions amb un clar compromís amb la llengua i amb el servei públic». Fitó ha afegit que aquest tipus d’iniciatives són clau per garantir que el català tingui presència en entorns digitals i contribueixi al prestigi de la llengua en l’àmbit acadèmic i científic.
Durant l’acte també s’ha abordat el paper de la intel·ligència artificial en la producció i difusió del coneixement. Cabré ha remarcat la necessitat d’exercir un criteri crític: «Hem de tenir capacitat de discriminació», recordant que «ChatGPT no té accés a les eines normatives del català». Fitó ha alertat que «la IA treballa a partir de continguts previs i, per tant, incorpora biaixos lingüístics i no té en compte elements culturals, per la qual cosa no reflecteix la complexitat de la nostra cultura».
Veus expertes sobre el pensament crític i l’educació
L’acte ha inclòs amb un debat sobre els reptes de la divulgació científica, com la manca de pensament crític, l’atractiu creixent de la pseudociència i el paper de l’educació en les desigualtats socials i digitals. Els participants han destacat el valor del pòdcast com un format accessible per apropar continguts especialitzats a un públic ampli.
La filòsofa Marina Garcés ha remarcat que «la interrogació és la base de la ciència» i que EvidentMENT «trenca jerarquies d’espai i temps, permetent que qui no té accés acadèmic pugui aprendre escoltant».
En paral·lel, el metge i divulgador Salvador Macip ha subratllat la importància de recuperar referents fiables per combatre la pseudociència, mentre que el doctor Jordi Camí ha reflexionat sobre la necessitat de revisar els incentius de la publicació científica per assegurar que compleixi la seva funció de difusió del coneixement.
Altres veus, com la professora i investigadora Joana Maria Pujadas, han situat l’educació «al centre de qualsevol política pública» i han alertat sobre la feminització i la precarització de certes tasques dins del sistema capitalista actual.
Perspectives per al català en la recerca i l’educació
Per cloure l’acte, Teresa Cabré ha destacat que «l’ús social de la llengua en l’àmbit de la recerca depèn de la sensibilització de la ciutadania», i ha valorat els acords del Pacte Nacional per la Llengua, subratllant, però, la importància de fer-ne un seguiment efectiu.
Des de la perspectiva universitària, Àngels Fitó ha remarcat que les mesures per enfortir el català «han de tenir un encaix en el món digital i contribuir al prestigi de la llengua», afegint que es requereix una «discriminació positiva necessària per protegir una llengua en situació de risc».
Descobreix els nous episodis del pòdcast
Els nous capítols, juntament amb la primera tanda d’episodis, ja es poden escoltar a Spotify, YouTube i al web evidentment.cat.
Per ordre alfabètic, els experts i les expertes que han participat en aquest projecte han estat:
- Andreu Mas-Colell, economista i membre de l’IEC
- Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
- Cristina O’Callaghan, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC
- David Bueno, doctor en biologia i neuroeducació
- D. Emilia Redolar, neurocientífica i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC
- Isabel Ruiz, ambientòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC
- Jaume Bertranpetit, biòleg, antropòleg i membre de l’IEC
- Joan Torrent, catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC
- Joana Maria Pujadas, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
- Jordi Camí, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall i membre de l’IEC
- Josep Tabernero, cap del Departament d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, director de l’Institut Vall d’Hebron d’Oncologia i membre de l’IEC
- Josep Peñuelas, investigador del CREAF i membre de l’IEC
- Salvador Macip, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC
- Ignasi Labastida, delegat del rector de la UB per a revistes científiques i ciència oberta
- Mercè Piqueras, biòloga, divulgadora científica i membre de l’IEC
- Marina Garcés, filòsofa i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
- Mireia Fernández-Ardèvol, catedràtica dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC
- Mònica Terrribas, periodista i membre de l’IEC
- Pau Alsina, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
- Ramon López de Mántaras, informàtic, físic i membre de l’IEC
- Robert Clarisó, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC
- Sílvia Sivera, directora de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC
- Teresa Cabré, lingüista i presidenta de l’IEC
- Teresa Guasch, vicerectora de Docència i Aprenentatge de la UOC
