En alguns articles de TECA s’ofereix als lectors el codi QR que redirigirà al lector a informació ampliada de l’article, majoritàriament referències bibliogràfiques però també aspectes que no s’han inclòs a la revista i que es pensa important afegiir per si són d’interès pels lectors.
AMPLIACIÓ ACTIVITATS 2018
Presentació llibre Recomanacions – “Interaccions aliments-medicaments en la població geriàtrica “ de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, 21 de març, a la sala d’Actes de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Organitzat per la comissió científica. Moderat per la Dra. Rosaura Ferrer i ponència de la Dra M.Carmen Vidal com a coautora del llibre i, vice-presidenta de l’ ACCA,
Sessió científica del CCNIEC 2018 “Mites i llegendes sobre l´alimentació”, 5 d’abril de 2018 a l’IEC, Barcelona.
Conferència “Edulcorants i Salut” de la Dra M.Carmen Vidal, vice-presidenta de l’ ACCA
XII International Conference on Mediterranean Diet., 18-19 d’abril, Barcelona.
Congres internacional organitzat per la Fundación Diéta Mediterránea. Assistència Dra. M.Carmen Vidal, vice-presidenta de l’ ACCA
Curs d’estiu “Els Juliols” de la Universitat de Barcelona “Controvèrsies actuals entorn de les relacions entre alimentació i salut”, del 16 al 20 de Juliol, Montmeló, Barcelona. Directora del curs la Dra M.Carmen Vidal, vice-presidenta de l’ ACCA.
IV Workshop de l’Institut de Nutrició i Seguretat Alimentaria (INSA-UB), ” Ciència i Propietats del Cava i el Vi”, 15 de Novembre, Campus de l’Alimentació de Torribera, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona.
Inauguració del Workshop i assistència de Dra. M.Carmen Vidal, vice-presidenta de l’ ACCA.
Presentació del Document “Fraude Alimentario: Concepto y Prospectiva de la Legislación vigente” elaborat per FIAB juntament amb EY i la col·laboració del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación del Gobierno de España. Jornada Organitzada per el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, 20 de novembre, Barcelona. Assistència de Dra. M.Carmen Vidal, vice-presidenta de l’ ACCA
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Oriol Comas Basté, Mariluz Latorre Moratalla, Victòria Castell Garralda, Mª Carmen Vidal Carou
Reglament (CE) nº 1924/2006 del Parlament europeu i del Consell de 20 de desembre de 2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments.
Reglament (CE) nº 432/2012 de la Comissió de 16 de maig de 2012 pel que s’estableix una llista de declaracions autoritzades de propietats saludables dels aliments diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens.
Reglament (CE) nº 536/2013 de la Comissió de 11 de juny de 2013 que modifica el Reglament (CE) nº 432/2012, pel que s’estableix una llista de declaracions autoritzades de propietats saludables dels aliments diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens.
Reglament (CE) nº 851/2013 de la Comissió, de 3 de setembre de 2013, pel qual s’autoritzen determinades declaracions de propietats saludables en els aliments, diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens, i es modifica el Reglament (CE) nº 432/2012.
Reglament (CE) nº 1018/2013 de la Comissió, de 23 d’octubre de 2013, que modifica el Reglament (CE) nº 432/2012, pel qual s’estableix una llista de declaracions autoritzades de propietats saludables dels aliments diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens.
Reglament (CE) nº 40/2014 de la Comissió, de 17 de gener de 2014, pel qual s’autoritza una declaració relativa a les propietats saludables dels aliments diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens, i es modifica el Reglament (CE) nº 432/2012.
Reglament (CE) nº 2015/7 de la Comissió de 6 de gener de 2015, que autoritza una declaració de propietats saludables dels aliments diferent de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens, i modifica el Reglament (CE) nº 432/2012
Reglament (CE) nº 2015/2314 de la Comissió de 7 des 2015 pel qual s’autoritza una declaració relativa a les propietats saludables dels aliments diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens, i es modifica el Reglament (CE) nº 432/2012
Reglament (CE) nº 2015/539 de la Comissió de 31 març 2015 pel qual s’autoritza una declaració relativa a les propietats saludables dels aliments diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens, i es modifica el Reglament (CE) nº 432/2012
Reglament (CE) nº 983/2009 de la Comissió, de 21 d’octubre de 2009, sobre l’autorització o la denegació d’autorització de determinades declaracions de propietats saludables en els aliments relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens.
Reglament (CE) nº 376/2010 de la Comissió, de 3 de maig de 2010, pel qual es modifica el Reglament (CE) nº 983/2009, sobre l’autorització o la denegació d’autorització de determinades declaracions de propietats saludables en els aliments relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens.
Reglament (CE) nº 686/2014 de la Comissió, de 20 de juny de 2014, pel qual es modifiquen els Reglaments (CE) nº 983/2009 i (CE) nº 384/2010 pel que fa a les condicions de ús de determinades declaracions de propietats saludables relatives a l’efecte dels fitosterols i fitostanols en la reducció del colesterol LDL en la sang.
Reglament (CE) nº 1024/2009 de la Comissió, de 29 d’octubre de 2009, pel qual es denega l’autorització de determinades declaracions de propietats saludables en els aliments relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut de els nens.
Reglament (CE) nº 384/2010 de la Comissió de 5 de maig, sobre l’autorització o denegació d’autorització de determinades declaracions de propietats saludables en els aliments relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens.
Reglament (CE) nº 957/2010 de la Comissió de 22 d’octubre de 2010, sobre l’autorització o la denegació d’autorització de determinades declaracions de propietats saludables en els aliments relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut de els nens.
Reglament (CE) nº 440/2011 de la Comissió de 6 de maig, sobre l’autorització i la denegació d’autorització de determinades declaracions de propietats saludables en els aliments relatives al desenvolupament i la salut dels nens.
Reglament (CE) nº 665/2011, de la Comissió de 11 de juliol, sobre l’autorització i la denegació d’autorització de determinades declaracions de propietats saludables en els aliments i relatives a la reducció del risc de malaltia.
Reglament (CE) nº 1160/2011 de la Comissió de 14 de novembre sobre l’autorització i la denegació d’autorització de determinades declaracions de propietats saludables en els aliments i relatives a la reducció del risc de malaltia.
Reglament (CE) nº 1048/2012 de la Comissió de 8 de novembre sobre l’autorització d’una declaració de propietats saludables en els aliments relativa a la reducció del risc de malaltia.
Reglament (CE) nº 1135/2014 de la Comissió de 24 octubre 2014 sobre l’autorització d’una declaració de propietats saludables en els aliments relativa a la reducció del risc de malaltia.
Reglament (CE) nº 1226/2014 de la Comissió de 17 novembre 2014 sobre l’autorització d’una declaració de propietats saludables en els aliments relativa a la reducció del risc de malaltia.
Reglament (CE) nº 1228/2014 de la Comissió de 17 de novembre de 2014 pel qual s’autoritzen determinades declaracions de propietats saludables en els aliments relatives a la reducció del risc de malaltia o es denega la seva autorització.
Agencia Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), “Principis generals de flexibilitat en la redacció de declaracions de propietats saludables”, http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/gestion_riesgos/PRINCIPIOS_GENERALES_FLEXIBILIDAD.pdf; 2012 [accés 12.11.15].
EFSA NDA Panel (EFSA Panel on Dietetic Products, Nutrition and Allergies). General scientific guidance for stakeholders on health claim applications. EFSA Journal 2016;14(1):4367,38pp.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
LA MALALTIA CELÍACA POSADA AL DIA
Benjamín Martín Martínez, Gemma Colomé Rivero
Catassi C, gatti S, Lionetti E. World Perspective and Celiac Disease Epidemiology. Dig Dis. 2015: 33 (2): 141-6.
Guandalini S, Assiri A. Celiac Disease: A Review. JAMA Pediatr 2014; 168 (3):272.
Polanco Isabel (ed.) Enfermedad celíaca: presente y futuro, Ergon , Madrid,2013.
Klapp G, Masip E et al. Celíac disease: the new proposed ESPGHAN diagnòstic criteria do work well in a selected population . JPGN 2013; 56:251-256.
Husby S, Koletzko S et al. European Society for Pediatric Gastroenterology, Hepatology and Nutrition guidelines for the diagnosis of coeliac disease. J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2012;54:136-60.
Coronel R, Espín B. Enfermedad Celíaca. Pediatr Integral. XIX (2):102-118.
Koning F, Mol M, The million-dollar question: is gluten-free food safe for patients with celíac disease? Am J Clin Nutr.2013;97:3-4.
Szajewska H, Chmielewska A. Systematic review: early infant feeding and coeliac disease. Scand J Gastroenterol.2013;48:530-6.
Brusca I, Overview of biomarkers for diagnosis and monitoring of celiac disease. Adv Clin Chem 2015;68:1-55.
Gasbarrini G, Mangiola F. Wheat-related disorders: A broad spectrum of “evolving” diseases. United Eur Gastroenterol J 2014;2(4):254-62.
Van Doorn RJ, Winkler LMF, Zwinderman KH, et al. CDDUX: A disease-specific health-related quality-of-life questionnaire for children with celiac disease. J Pediatr Gastroenterol Nutr 2008;47: 147 – 52.
Barrio J, Román E, Cilleruelo M, Márquez M, Mearin ML, Fernández C. Health-Related Quality of Life in Spanish Children With Coeliac Disease. J. Pediatr Gastroenterol Nutr. 2016; 62(4):603-8
Wagner G, Berger G, Sinnreich U, Grylli V, Schober E, Huber WD, Karwautz A. Quality of life in adolescents with treated coeliac disease: influence of compliance and age at diagnosis. J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2008; 47(5):555-61
Laparra JM, Olivares M, Gallina O, Sanz Y. Bifidobacterium longum CECT 7347 modulates immune responses in a gliadin-induced enteropathy animal model. PLoS One. 2012; 7: e30744.
Palmer C. Bik EM, DiGiulio DB, Relman DA, Brown PO. Development of the Human Infant Intestinal Microbiota. PLoS Biol. 2007; 5: e177.
Olivares M, Castillejo G, Varea V, Sanz Y. Double-blind, randomised, placebo-controlled intervention trial to evaluate the effects of Bifidobacterium longum CECT 7347 in children with newly diagnosed coeliac disease. Br J Nutr. 2014 Jul 14;112(1):30-40
Lahdeaho M-L, Kaukinen K, Laurila K, et al. The glutenase ALV003 attenuates gluten-induced mucosal injury in patients with celiac disease. Gastroenterology. 2014;146(7):1649-58
Kaukinen K, Lindfors K. Novel treatments for celiac disease: glutenases and beyond. Dig Dis. 2015;33(2):277-81
Castillo NE, Theethira TG, Leffler DA. The present and the future in the diagnosis and management of celiac disease.Gastroenterol Rep (Oxf). 2015; 3(1):3-11
Ivarsson A, Persson LA, Nystron L, et al. Epidemic of CD in Swedish children. Acta Paediatr 2000;89:165–71.
Ivarsson A, Hernell O, Stenlund H, et al. Breast-feeding protects against celiac disease. Am J Clin Nutr 2002;75:914–21.
Akobeng AK, Ramanan AV, Buchan I, et al. Effect of breast feeding on risk of coeliac disease: a systematic review and meta-analysis of observational studies. Arch Dis Child 2006;91:39–43.
Norris JM, Barriga K, Hoffenberg EJ, et al. Risk of celiac disease autoimmunity and timing of gluten introduction in the diet of infants at increased risk of disease. JAMA 2005;293:2343–51.
Carlsson A, Agardh D, Borulf S, et al. Prevalence of celiac disease: before and after a national change in feeding recommendations. Scand J Gastroenterol 2006;41:553–8.
Agostoni C, Decsi T, Fewtrell M, Goulet O, Kolacek S, Koletzko B, Michaelsen KF, Moreno L, Puntis J, Rigo J, Shamir R, Szajewska H, Turck D, van Goudoever J; ESPGHAN Committee on Nutrition. Complementary feeding: a commentary by the ESPGHAN Committee on Nutrition.J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2008;46(1):99-110
Vriezinga SL, Auricchio R, Bravi E, Castillejo G, Chmielewska A, Crespo Escobar P, Kolaček S, Koletzko S, Korponay-Szabo IR, Mummert E, Polanco I, Putter H, Ribes-Koninckx C, Shamir R, Szajewska H, Werkstetter K, Greco L, Gyimesi J, Hartman C, Hogen Esch C, Hopman E, Ivarsson A, Koltai T, Koning F, Martinez-Ojinaga E, te Marvelde C, Pavic A, Romanos J, Stoopman E, Villanacci V, Wijmenga C, Troncone R, Mearin ML. Randomized feeding intervention in infants at high risk for celiac disease. N Engl J Med. 2014; 371(14):1304-15.
Lionetti E, Castellaneta S, Francavilla R, Pulvirenti A, Tonutti E, Amarri S, Barbato M, Barbera C, Barera G, Bellantoni A, Castellano E, Guariso G, Limongelli MG, Pellegrino S, Polloni C, Ughi C, Zuin G, Fasano A, Catassi C; SIGENP (Italian Society of Pediatric Gastroenterology, Hepatology, and Nutrition) Working Group on Weaning and CD Risk. Introduction of gluten, HLA status, and the risk of celiac disease in children. N Engl J Med. 2014;371(14):1295-303.
Fewtrell M1, Bronsky J, Campoy C et al. Complementary Feeding: A Position Paper by the European Society for Paediatric Gastroenterology, Hepatology, and Nutrition (ESPGHAN) Committee on Nutrition. J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2017; 64(1):119-1