Article publicat a El Punt Avui el’1 de març de 2019 , per Abel Mariné.
Una comissió de la revista The Lancet ha publicat un informe sobre la sindèmia global d’obesitat, subnutrició i canvi climàtic. Es considera sindèmia la sinergia entre epidèmies, en aquest cas tres pandèmies que afecten pràcticament tots el països del món, rics i pobres. La relació entre malnutrició per excés (obesitat) o defecte (subnutrició o desnutrició) i la salut humana és evident. Un aspecte interessant de l’informe és que es fa palès el paper del canvi climàtic, d’abast global, que a l’alterar la salut del planeta, ho fa també en la de les persones.
Pot semblar que la malnutrició per insuficiència o excés són pols oposats que es deuen a causes i entorns diferents. Però, com ha posat en relleu Boyd Swinburn, de la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda), president de la comissió, hi ha un factor comú: el creixement econòmic excessiu, que ignora o no té prou en compte que determinats sistemes intensius de producció, i les formes de consum d’aliments que se’n deriven, tenen efectes negatius diversos sobre la nutrició, la salut en general, l’equitat, la sostenibilitat, local i global, i el medi ambient.
Sobre el canvi climàtic influeixen factors geològics, que no depenen de l’activitat humana, però aquesta el pot pal·liar o agreujar, i anem en la direcció de conseqüències negatives. Un dels efectes perjudicials del canvi climàtic sobre la nutrició és que l’increment dels nivells de diòxid de carboni, deguts a la generació d’energia o al transport, redueix, en aliments vegetals, com els cereals i les patates, els nivells de nutrients com zinc, ferro, calci i potassi. Segons l’informe, els sistemes de producció d’aliments provoquen entre el 25% i el 30% de l’efecte hivernacle. La incidència negativa global del transport sobre el medi ambient ja es destacava al Manifest per la supervivència publicat a The ecologist el 1972, i malgrat això cada vegada anem més en transport aeri, per exemple.
En definitiva, no només per la nostra salut, sinó també per la del planeta, hem de menjar millor, de manera més saludable i sostenible.
Una acció molt positiva a casa nostra són les recomanacions de la guia Petits canvis per menjar millor, que es va presentar aquest 19 de febrer a l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Les autores són Maria Manera i Gemma Salvador, dues dietistes competents, i ha estat revisada per molts experts. Aquests canvis es resumeixen en tres tipus de mesures:
1) recomanar més fruites i hortalisses, llegums, fruita seca i vida social i activa;
2) canviar a l’aigua com a beguda, i també a aliments integrals, oli d’oliva verge extra, i aliments de temporada i de proximitat, i
3) disminuir sal, sucres, carn vermella i processada i aliments ultraprocessats.
Totes aquestes mesures s’emmarquen en el respecte a l’entorn i a tenir en compte la sostenibilitat. El problema és global, però la contribució a solucionar-lo depèn de cada país i de cada persona. Gràcies a The Lancet i a l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ja no podem dir que no sabem què cal fer a l’hora de produir, distribuir, preparar i consumir aliments.
Sobre l’Autor
Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.