Abel Mariné, membre de l’ACCA, juntament amb Jordi Salas-Salvadó, ambdós nutricionistes i membres de l’IEC, van ser els ponents de la sisena i última sessió del Cicle IEC-ARA: «Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem». Van debatre a partir de la pregunta «Què menjarem en el futur?». El debat va ser conduït per la directora de l’Ara Diumenge i responsable de la secció d’Estils de l’ARA, Thaïs Gutiérrez Vinyets.
Mariné i Salas-Salvadó van reivindicar que en el context de la crisi climàtica les decisions que es prenen amb el menjar són transcendentals pel nostre futur argumentant que només el 30% de les emissions de gasos hivernacle estan generades pel sistema alimentari. Salas-Salvadó, catedràtic de nutrició i bromatologia de la URV, va destacar que “el sistema alimentari està deteriorant el planeta de forma molt ràpida” fet que va estrictament lligat a la salut de la humanitat. També, va posar èmfasi en recórrer a la dieta mediterrània perquè és el camí per aconseguir ser més sostenibles. Salas-Salvadó va afegir que en la sobredosi informativa en la qual vivim ens arriben missatges contradictoris i es para atenció als més “estrambòtics” com per exemple la dieta paleolítica basada en el que menjaven en aquesta era quan s’havia de caçar. Mariné, professor emèrit de nutrició i bromatologia de la UB, va preguntar-se per què hem de viure com els paleolítics, va afirmar que “la gent està més disposada a creure el que és alternatiu” i va insistir en la importància de creure en la visió científica i tenir una visió menys emocional dels aliments afegint també que s’ha de ser cautelós amb els estudis que es publiquen.
Avui dia, segons Mariné, es menja de pressa i fora de les llars, i, alhora, s’obre pas a la preocupació per la salut que ho anomena el fenomen dels “premalalts”. Aquests exageren el que s’ha de fer i busquen productes que no són de proximitat com la quinoa. Va explicar que la quinoa era un aliment saludable i bé de preu cultivat a Sud-amèrica, però ara, s’ha convertit en un article de moda a Occident i és cara i escassa. Mariné va destacar que es compta amb alternatives de proximitat com els fajols de la Garrotxa “com que són de la vora, no els fem cas”. Malgrat això, va explicar que la dieta mediterrània pot sortir més cara que una dieta occidental, però va afegir que els preus poden baixar si augmenta la demanda dels aliments cultivats a prop. Salas-Salvadó va dir que en la indústria alimentària “l’únic que pensa és en produir com més millor”. Un altre aspecte en el que varen coincidir va ser en prendre aigua de l’aixeta perquè és un producte que en la nostra societat està molt controlat i segur hàbit que ens faria evitar generar tants envasos. Així doncs, van destacar la importància d’aspirar a reduir els envasos i menjar més producte fresc.