100 preguntes de Química Quotidiana
La química és present en gairebé tots els moments de la nostra vida, des de la cambra de bany al vehicle, als àpats, quan estem malalts, en la vivenda o als nostres hobbies. En aquest llibre hi trobareu cent respostes sobre química, productes i processos químics quotidians, procurant distingir especialment la terminologia quotidiana de la científica (10: És oxigenada l’aigua oxigenada?).
Moltes preguntes són dedicades a la possible toxicitat de substàncies quotidianes (24: Quin és l’addidiu més perillós?) o a questionar les afirmacions publicitàries d’aliments, cosmètics o detergents (50: Hi ha productes sense químics?). Es toquen també temes d’energies renovables o seguretat química i alimentària (66: Què és el biodiésel) o la cuina (27: Què és una esferificació?) i 95 preguntes més que donen un complet panorama de la química a les nostres vides. L’estil és directe: cada pregunta és resposta amb una frase curta, i a vegades amb un sí o un no. I després hi ha la fonamentació i l’explicació de la resposta. No hi ha fórmules, ni matemàtiques ni químiques.
Llibre “100 preguntes de química quotidiana” de Claudi Mans,
Ed. Cossetània, col·lecció “De 100 en 100” nº 46.
Pel que fa als temes, no surten al llibre moltes de les molècules bàsiques de les nostres vides, com aigua, aspirina, insulina, citrat de sildenafil (Viagra) o altres, perquè a la mateixa col·lecció de llibres ja n’hi ha un sobre molècules. El camp temàtic més representat és el de ciència o indústria química, amb 37 preguntes, seguit dels aliments i la seva química, amb 28 preguntes. Per exemple, “És comestible l’oli de colza?”, “Per què hi ha mercuri a la tonyina i no a la sardina?”, o “Què significa químicament que la maionesa es talla?”.
El llibre es dirigeix al lector curiós i al professor de secundària: moltes vegades costa de trobar lligams entre la ciència que s’explica a casa i la realitat de les coses, i en aquest llibre es pretén precisament fer aquest lligam.
Sobre l’Autor
Claudi Mans és professor d’Enginyeria Química de la UB i director científic del Comité Español de la Detergencia, Tensioactivos y Afines. Assessor d’elBulliFoundation, CosmoCaixa i la Fundació Catalana per a la Recerca i la innovació. Destaquen les seves publicaciones com “La truita cremada” (2005), “Els secrets de les etiquetes” (2007), “La vaca esfèrica” (2008), “Sferificaciones y macarrones” (2010) i “La Química de cada dia” (2016), a més de 150 articles científics i de divulgació, Enllaç a bio més completa:https://cmans.wordpress.com/curriculum-2/