El 27 i 28 d’octubre de 2022 va tenir lloc a Gijón/Xixòn, la 18a reunió de la Sociedad Española de Seguridad y Calidad Alimentarias (SESAL). Ressenya de Catherine Vidal
El 27 i 28 d’octubre de 2022 va tenir lloc a Gijón/Xixòn, la 18a reunió de la Sociedad Española de Seguridad y Calidad Alimentarias (SESAL). La SESAL és una associació de caràcter científic-tècnic integrada per professionals d’aquestes disciplines tant en l’àmbit de la producció primària, com en el de la indústria d’aliments, les administracions públiques amb relació amb aquestes matèries, la investigació, l’assessorament i la consultoria, etc.
Els objectius de la SESAL són promocionar i afavorir el desenvolupament d’un alt nivell de qualitat i seguretat en tota la cadena de producció, distribució i consum d’aliments.
La reunió es va du a terme en format presencial a l’edifici de “Laboral Ciutat de la Cultura”, l’antiga universitat laboral de Gijón, l’edifici civil més gran d’Espanya. El lema escollit per la reunió va ser “Economia blava, alimentació verda” per posar en valor els beneficis per al planeta i per a la salut de les persones, de la producció i consum d’aliments segurs, saludables i sostenibles, evitant o minimitzant el desaprofitament alimentari.
La reunió es va estructurar en dues parts: una part lúdica i de networking, amb una visita a una cova i a una formatgeria de la DOP Cabrales, i una altra visita a la Laboral Ciutat de la Cultura.
La part científica es va dividir en una conferència inaugural i tres taules rodones.
Després de la inauguració, on va quedar palès que l’objectiu a nivell mundial és obtenir aliments nutritius, saludables i sostenibles, va tenir lloc la conferència inaugural, moderada per la presidenta de la SESAL, Rosa Urdiales, amb el títol: Pacte verd europeu. Impacte en la producció primària. El ponent Adrián Martínez Vieira, del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, va parlar del triple desafiament que tenim: Seguretat alimentària, tant des del punt de vista de la innocuïtat com de l’abastament d’aliments; sostenibilitat global dels recursos naturals i garantia d’un mitjà de vida digne a la producció primària.
El pacte va ser concebut en un escenari diferent a l’actual, abans de la COVID i de la guerra d’Ucraïna, la qual cosa farà que es posposi la posada en marxa d’alguns dels objectius d’aquest pacte. Cal reajustar els terminis per arribar al model més sostenible.
La taula rodona 1: controvèrsies productes ecològics vs. convencionals, va ser moderada per Francisco García del diari la Nueva España i va comptar amb la presència de José Miguel Mulet (Catedràtic de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València), defensant els productes convencionals i de Roberto Ruiz de Arcaute (Investigador de Neiker, Institut Basc de Recerca i Desenvolupament Agrari), defensant els productes ecològics. El debat va ser molt intens i interessant. Encara que cada cop es consumeixen més productes ecològics, a Espanya, el 97 % del consum és concentra en els productes convencionals. D’altra banda, cada cop vivim més i millor i, conseqüentment, s’estan incrementant les patologies que patim per què vivim més anys. Sigui com sigui, cadascú té dret a escollir el tipus de menjar que vol, encara que, des del punt de vista nutricional, els productes siguin similars. El defensor dels productes ecològics va al·legar que en les terres on es desenvolupen aliments ecològics s’incrementa la matèria orgànica, i havent més humitat al sòl, les plantes suporten millor els canvis sobtats de temperatura i pluja i, per tant, és la millor forma d’afrontar el canvi climàtic. A més va indicar que a Espanya es van aplicar 76.000 tones de productes fitosanitaris, a la qual cosa Mulet va destacar que aquests productes s’apliquen sota estrictes controls sanitaris. Finalment, ambdós van estar d’acord en què l’important és fer una dieta variada, equilibrada, amb molta fruita i verdura.
En finalitzar aquesta taula rodona, es van presentar 4 comunicacions orals, dues de les quals per part de l’Oriol Comas, membre de la junta actual de l’ACCA i de Mariluz Latorre, sòcia. També es van presentar oralment 5 pòsters, entre els quals el presentat en nom de l’ACCA junt amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi, per la Catherine Vidal, secretària de l’ACCA.
La taula rodona 2: Lluitem contra el desaprofitament, va ser moderada per M. Carmen Vidal, sòcia de l’ACCA i Directora del Campus d’Alimentació de Torribera, amb la intervenció de Carmen Serrano, del Ministeri d’Agricultura, que va parlar del marc legal canviant que intenta regular aquesta activitat; Roberto Ortuño, d’AINIA, que va parlar del Comitè de lluita contra el desaprofitament de l’AECOC on s’està estudiant com establir les pràctiques de prevenció i com maximitzar l’aprofitament, primer cap a l’alimentació humana, després, cap a l’animal i, finalment, cap a l’aprofitament energètic. Finalment, Daniel Giménez, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que va parlar de l’àmbit social i de les moltes implicacions que té poder aprofitar els aliments sobre les persones que pateixen gana o tenen risc d’exclusió social. Com a conclusió, cal destacar que 1/3 dels aliments produïts a nivell mundial es perd o es desaprofita, i que el 53 % d’aquest desaprofitament, es produeix a les llars. Per tant, resulta bastant evident que s’ha de actuar per tal de sensibilitzar a la ciutadania per veure com podem contribuir a reduir aquest desaprofitament a les llars. Aquest punt forma part de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 12 que consisteix en reduir a la meitat el desaprofitament d’aliments per càpita mundial, tant a la venda al detall com a nivell dels consumidors.
La taula rodona 3: Mètriques de sostenibilitat. Impacte ambiental, social, ecoetiquetes, va ser moderada per José Juan Rodríguez, de la UAB i tresorer de la junta actual de l’ACCA, hi van intervenir, d’una banda, Ainhoa Mendivil, de l’empresa SGS, que va parlar d’integrar la sostenibilitat a l’empresa, passant des del model de gestió basat en els “shareholders”, accionistes, on el objectiu és fabricar més i tenir més marge de beneficis, a la visió dels “stakeholders”, o parts interessades, on el protagonista és la comunitat, l’entorn i la pròpia societat. D’altra banda, María González, de la Universitat d’Oviedo, va parlar de l’impacte en la sostenibilitat social i econòmica que tenen les certificacions alimentàries geogràfiques als territoris rurals, en quant a realçar la qualitat i la identitat d’aquestes comunitats. Finalment, Cristina Díez, del Grupo Palacios, va explicar que s’ha de crear un entorn en què les empreses puguin arribar al seu màxim potencial, assegurant les necessitats del present sense comprometre les del futur.
En acabar es van celebrar els 20 anys de la fundació de la SESAL, allà pel 2002. Van intervenir, per vídeo, tots els expresidents d’aquesta societat, entre els quals està un dels membres de l’actual Junta de ACCA, José Ramón Hidalgo.
Catherine Vidal
Secretària de l’ACCA. Doctora en farmàcia, diplomada en fitoteràpia i plantes medicinals, diplomada en sanitat i diplomada en llengües vives estrangeres. Ex-membre de la Junta de la Societat Espanyola de Seguretat i Qualitat Alimentàries (SESAL).Responsable de Qualitat a l’Institut Català de la Vinya i el Vi.