Sobre la última polèmica del glifosat, Carmen Vidal, Estanislau Fons, Claudi Mans i José Juan Rodríguez, han preparat aquest article per aclarir tots els dubtes al respecte.

Què és el glifosat?

El glifosat és un herbicida àmpliament utilitzat per a l’eliminació de les males herbes, especialment les perennes. Aquest producte és un compost organofosforat de nom químic N-(fosfonometil)glicina, que es va sintetitzar després de la segona guerra mundial, però no és fins a l’any 1970 quan es van descobrir les seves aplicacions per a l’agricultura. Va ser desenvolupat i patentat per l’empresa Monsanto el 1974 i comercialitzat sota la marca Roundup. La patent va expirar l’any 2000 i en l’actualitat és fabricat i comercialitzat, amb diferents noms, per diversos fabricants d’arreu del món. Fins aquí res diferent a altres tants productes similars en el mercat mundial. No obstant això, la notorietat li va venir per la posada al mercat de la soia transgènica, també desenvolupada per Monsanto el 1996 als Estats Units, i amb un gen que era resistent al glifosat. Aquesta tecnologia permetia el cultiu de la soia, aplicant l’herbicida glifosat durant la producció, el que no afectava al creixement i producció d’aquesta soia.

 

Replicant aquesta mateixa funció, s’han desenvolupat altres espècies vegetals resistents a aquest mateix herbicida, com blat de moro, cotó, colza, etc. Això suposa l’ús, en exclusiva, d’aquest producte químic, ja que el cultiu del transgènic implica l’aplicació de l‘herbicida. El gran avantatge d’aquesta substància és que pot aplicar-se de forma massiva per eliminar moltes espècies de males herbes. Això va suposar un avanç significatiu, ja que abans de la seva aplicació, es feia servir un herbicida diferent per a cada tipus de cultiu. Des de llavors, s’ha generalitzat la seva aplicació, fins a ser un dels més importants a nivell mundial, tant per petits agricultors com per a l’agroindústria i els municipis.

A partir de la seva aplicació al cultiu de la soia transgènica es va generar una gran controvèrsia, dirigida per associacions ecologistes, en què es rebutjava l’ús d’aquesta substància, vinculant-se aquest als transgènics i per tant, al glifosat. El motiu principal al·legat és la toxicitat ambiental, per a plantes i, fins i tot, per a les persones que consumeixin els vegetals tractats, encara que les evidències científiques no confirmen aquests problemes de salut.

 

“A partir de l’aplicació del glifosfat en soia trasngènica, associacions ecologistes van rebutjar l’ús d’aquesta substància”.

 

Aquest rebuig ha continuat fins avui, amb una gran mobilització en contra de les multinacionals a diversos paísos, especialment Argentina i Europa.

 

Toxicitat del glifosat, si o no?

En tractar-se d’una substància química d’àmplia distribució, s’ha estudiat el risc de la presència d’elevades concentracions dels seus residus en teixits animals i vegetals. La vida mitjana d’aquesta substància en el medi és de 22 dies i, per tant, si s’esperen almenys 22 dies després de l’aplicació, no han de quedar residus en els vegetals de consum, tractats amb aquest herbicida.

Després de 40 anys del seu ús generalitzat, no hi ha evidències de toxicitat associada a aquest producte en éssers humans. No obstant això, la IARC (Agència Internacional per a la Investigació del Càncer) dependent de l’Organització Mundial de la Salud (OMS), va englobar a aquest herbicida com potencialment cancerigen en l’any 2015, dins del grup 2A, (el mateix grup en el que va situar  la carn vermella o el consum de mate).

Això va generar una gran polèmica, amb mobilitzacions per part de Greenpeace. En aquest punt, es van enfrontar els agricultors i els ecologistes, amb postures molt enfrontades que continua fins als nostres dies. Curiosament, en el mateix any que la IARC el declara com a potencialment cancerígen, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre una opinió científica en la que  indicava que no hi havia cap evidència que el glifosat fos perjudicial per a la salut de la població. Tot i això, França va decidir el 2015 restringir l’ús del glifosat a usos professionals i no als usos domèstics. Alguns municipis han decidit també no usar el glifosat en parcs i jardins municipals i substituir-lo per altres herbicides, o incrementant el treball manual d’extirpació de males herbes per part dels jardiners.

La Unió Europea (UE) ha seguit debatent la idoneïtat de prohibir el glifosat, en funció del risc per a la població. Això ens ha portat fins a aquest mes de novembre, on en una votació entre els 28 països membres de la UE es va decidir perllongar la llicència a l’herbicida durant 5 anys més, el que salda la discussió de moment i treu arguments a Greenpeace.

 

Conclusions

La realitat és que després del seu ús generalitzat no ha passat el que va passar amb el DDT fa anys. És a dir, no s’han detectat els seus residus per tot el planeta. Com s’ha dit, els residus són biodegradables i no hi ha relació entre l’exposició i l’aparició de tumors en la població humana. Per tant, el producte es considera segur en la seva aplicació i pot ser sigui una eina important, de cara a garantir la producció vegetal en els propers anys.

 

Bibliografia

 

http://www.who.int/foodsafety/jmprsummary2016.pdf

https://www.iarc.fr/en/media-centre/iarcnews/pdf/MonographVolume112.pdf

https://www.efsa.europa.eu/en/press/news/151112

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.2903/j.efsa.2015.4302/epdf

https://link.springer.com/article/10.1007/s00204-017-1962-5