Article publicat a El Punt Avui el passat 31 de desembre del 2020 , per Abel Mariné.
La pandèmia de la Covid posa en evidència una altra pandèmia, l’obesitat, a la qual sembla que ja estem acostumats o resignats. Les persones amb sobrepès i, sobretot, les realment obeses, són més sensibles i propenses a moltes altres patologies, i també a la Covid. Com ha posat en relleu el Dr. Albert Lecube, vicepresident de la SEEDO (Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat) i cap del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, “en el nostre país no hi ha directrius específiques que considerin l’obesitat com una malaltia crònica i, en general, està essent la gran oblidada en la pandèmia”. L’obesitat disminueix la funció pulmonar, el greix acumulat pot facilitar la circulació i les reserves del virus, i les respostes del sistema immunitari es poden descontrolar greument.
La SEEDO i la SEEN (Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició) han posat en relleu que l’excés de pes augmenta el risc de contagi i empitjora el pronòstic de la infecció, per la qual cosa recomanen incloure el control de pes i l’activitat física regular en les normes bàsiques per lluitar contra la pandèmia. És evident que els diversos confinaments no han ajudat que sigui així, ni pel tipus d’àpats ni pels horaris. Un estudi recent dirigit per les professores Maria Izquierdo i Trinitat Cambras, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, demostra la importància de la regularitat en els horaris dels àpats –incloent els dels caps de setmana– en el control del pes. També els horaris de dormir són importants en aquest sentit, i per les circumstàncies actuals molts no són els més adients.
Segons un estudi de Popkin B.M. i altres, publicat a l’Obesity Reviews, les persones amb excés de pes tenen un 46% més de risc de contagiar-se de coronavirus, un 113% més de risc d’hospitalització per Covid-19 i un 78% més d’ingrés en UCI respecte de la població amb pes normal, i el risc de mortalitat és un 48% superior. Són dades que s’han de confirmar amb altres estudis, però prou indicatives que l’obesitat no és una malaltia benigna.
La influència negativa de l’excés de pes ha estat evident des dels inicis de la pandèmia de Covid. En el meu article del proppassat setembre esmentava també que l’obesitat altera la resposta a molts medicaments, i ja feia referència a uns científics que demanaven que en els estudis de medicaments i vacunes per a la Covid s’incloguessin persones amb excés de pes, per poder ajustar millor les dosis i efectes en cada cas.
Per tot plegat, la SEEDO i la SEEN aconsellen que les persones amb obesitat siguin considerades grup de risc, per la qual cosa, després del personal sanitari i la gent gran, haurien de ser considerades com un grup vulnerable prioritari per rebre la vacuna contra el coronavirus. Hem de reconèixer que no és fàcil, i les autoritats sanitàries decidiran si és convenient i factible. Al Regne Unit sembla que s’ha considerat tenir-ho en compte. El primer problema seria determinar a partir de quines circumstàncies i paràmetres es considera una persona prou grassa per decidir objectivament que s’hauria de vacunar dels primers.
En definitiva, tenint presents totes les circumstàncies esmentades, caldria afegir a les normes d’higiene de mans, distància social i mascareta, el control de pes i la pràctica d’activitat física regular, que també ajudarien a prevenir o pal·liar moltes altres patologies presents i creixents en la nostra societat. Òbviament el control de pes cal fer-lo amb una alimentació equilibrada i segons criteris racionals, no amb “dietes miracle”, i amb els deguts controls facultatius. Aprimar-se amb presses en moments d’alarma pot ser contraproduent. Hem de recordar, per exemple, que el dèficit de vitamina D, i potser també de la vitamina K, agreugen l’afectació per Covid. Tot això sense deixar de recordar la responsabilitat social de vacunar-se seguint les pautes de les autoritats sanitàries, perquè els que no ho facin quan els toqui, no només augmentaran el seu risc personal, sinó també el del seu entorn.
Sobre l’Autor
Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.