Article Publicat al Punt Avui+ en data del 9 de Febrer de 2018.
Prenem cafeïna a través del cafè, el te, les begudes de cola i les energètiques, i també a través d’altres petites fonts que poden semblar insospitades, com l’aigua de l’aixeta. Això ho posa de relleu un treball sobre la cafeïna com a contaminant ambiental, publicat per R. Dafouz Ramírez Y. Valcárcel Rivera, de la Universitat Rey Juan Carlos.
Cafeïna a l’aigua de cada día
Aquests investigadors informen sobre les concentracions de cafeïna, i els seus derivats, en les entrades i sortides de les depuradores d’aigües residuals, en les aigües superficials (rius, llacs), subterrànies, marines i en les potables. L’origen fonamental d’aquesta cafeïna és l’orina dels consumidors de les begudes que la contenen. Una part minoritària s’elimina sense transformar, i l’altra en forma dels derivats resultants de les transformacions que porta a terme el nostre organisme. De fet, és el mateix que passa amb els medicaments que prenem, entre els quals, per cert, hi ha la cafeïna, que en dosis adients te efectes beneficiosos. Les depuradores, amb les tècniques actuals, no eliminen tota la cafeïna, i també se’n troba, en molt petites quantitats, a l’aigua de l’aixeta, sobretot a les zones amb més densitat de població.
Cafeïna i sostenibilitat
L’orina humana no és l’única font de contaminació per cafeïna. L’ús que es fa del marro del cafè com a compost, o de la cafeïna com a plaguicida protector de plantes contra insectes, llimacs o cargols, també acaben contaminant el medi amb aquesta substància, la qual cosa afecta negativament diversos organismes com algues, corals i insectes útils, peixos i crustacis, i acaba contaminant plantes cultivades comestibles, com l’arròs. No sembla que, de moment, signifiqui cap risc per a la salut humana, tot i que, com indiquen els autors de l’article, s’han de fer estudis a llarg termini. Aquests estudis no són fàcils, perquè la cafeïna va acompanyada d’altres contaminants i s’han d’avaluar les possibles influències mútues pel que fa a la toxicitat. Altra cosa són els eventuals efectes sobre la flora i la fauna aquàtiques, que estan en permanent contacte amb la cafeïna del medi on viuen i, per tant, més exposades que nosaltres als seus efectes negatius, que si afectem al medi aquàtic i els seus habitants, també ens poden acabar afectant a nosaltres, i la salut del planeta.
Com evitar la contaminació per cafeïna
No es tracta que després de llegir aquest article algú es privi del cafè, si el pren amb moderació, però sí de posar de relleu la complexitat dels problemes mediambientals i la importància de millorar les tècniques de depuració d’aigües i residus. No estem davant d’un problema que ens hagi d’alarmar, però ens n’hem d’ocupar. Ara que a Califòrnia hi ha qui promou una de les mesures antiprogrès de moda, el consum d’aigua sense tractar, perquè és més natural, algú els hi hauria de dir que, llevat que es tracti d’aigües minerals de brolladors controlats, a més de molts contaminants, microbiants, químics, perillosos, també poden ingerir per aquesta via una certa quantitat de cafeïna, que no sembla comportar risc, però que potser no voldrien consumir.
Sobre l’Autor
Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.