El filòsof Francis Bacon ja deia que “és indubtable que una alimentació ben triada pot prolongar la vida en la majoria dels casos”. Es va parlar d’aquesta tria el 5 d’octubre passat, en la jornada Salut, alimentació i exercici físic, organitzada per l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en col·laboració amb l’Hospital General de Granollers i l’equip d’atenció primària Granollers Nord. Una de les ponències va ser Aliments processats: efectes en la salut, a càrrec de Carmen Ferrer, professora del grau de farmàcia i nutrició humana de Blanquerna/Universitat Ramon Llull.
La professora Ferrer es va basar en el sistema NOVA de classificació dels aliments, dissenyat a la Universitat de São Paulo, que estableix quatre grups, segons el grau de transformació: 1) sense processar o mínimament processats, com fruita fresca, llet pasteuritzada, iogurt sense sucre, pasta, aliments amb vitamines o minerals afegits per restituir el valor nutritiu inicial, amb pocs additius, congelats…, processos que també es poden aplicar a la llar –tallar, triturar, escalfar o refrigerar–; 2) ingredients culinaris, com sal, sucre, olis, mel, mantega i espècies; 3) aliments processats, amb pocs ingredients i transformacions simples, com pa, formatge, conserves de sardines amb oli, verdures enllaunades, begudes alcohòliques fermentades –no d’alta graduació–…, i 4) aliments ultraprocessats, elaborats per procediments no sempre equivalents als casolans –texturització, extrusió…–, en els quals costa identificar els molts ingredients i additius que porten, com plats preparats, pastisseria industrial, gelats, salsitxes, margarines, begudes energètiques, cereals, galetes, melmelades, hamburgueses…
El consell de NOVA és que hem de menjar sobretot aliments del grup 1, fer servir amb prudència els del 2, recórrer als del 3 amb moderació i evitar els del 4. En el fons d’aquesta classificació rau una malfiança enfront de molts tractaments industrials dels aliments, però no es pot generalitzar. Precisament aquests dies hi ha una polèmica a França arran d’una proposta per regular estrictament la qualitat dels productes industrials, que no té prou en compte que no tots els aliments ultraprocessats són iguals. Molts ja són baixos en sucres, sal o greixos.
El ‘British Medical JournaL’ ha publicat aquest any un estudi de Thibault Fiolet i col·laboradors, que relaciona l’increment del consum d’aquests aliments amb major incidència de càncers, però els mateixos autors conclouen que cal valorar millor la influència de la composició nutricional, els additius, els materials en contacte amb els aliments i els contaminants que es formen en el procés. A més, una alimentació amb molts d’aquests aliments és desequilibrada, i això sol ja és un risc. Com bé va dir Carmen Ferrer, si ens alimentem correctament, sobretot a base d’aliments dels primers grups, ens en “mereixem”, amb la deguda moderació, alguns d’ultraprocessats. També va afegir que no hi ha aliments bons o dolents, sinó males decisions a l’hora de triar.
Sobre l’Autor
Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.