Article publicat a El Punt Avui el 27 d’abril de 2018, per Abel Mariné.

Fake News

“Avui en dia no es pot creure res del que publiquen els diaris. La mateixa veritat es fa sospitosa quan apareix en aquest vehicle contaminat. Només els que estan en situació de confrontar els fets que coneixen amb les mentides del dia poden saber fins on arriba aquest estat de desinformació… Dividim el diari en quatre capítols: veritats, probabilitats, possibilitats i mentides”. Aquest és un fragment d’una carta del 1807 de Thomas Jefferson, tercer president dels EUA que va ser recordada per Juan Julián García Gómez, de l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició, en la Jornada Les ‘fake news’: conseqüències per a les empreses i per als consumidors. Accions des de la UE, que es va desenvolupar al Saló Alimentària Barcelona fa pocs dies organitzada per la Fundació Triptolemos, que porta a terme activitats proactives, productives i prospectives entorn del món agroalimentari, per contribuir a una alimentació de qualitat i sostenible.

A JEFFERSON EL PREOCUPAVEN els diaris, però avui la capacitat de difusió de veritats i de mentides a través de les xarxes socials ha incrementat espectacularment el problema, que comença per la terminologia (qui domina el llenguatge, domina la societat) i acaba amb les idees i els conceptes. Fa poc, a la revista El Temps, l’escriptora Bel Olid es lamentava de l’actual devaluació de la veritat i es preguntava per què dir-ne postveritat si en podem dir mentida. Passa el mateix amb el terme fake (fals) aplicat a les notícies (news), fruit de la moda que hem de fer servir l’anglès per semblar que som gent “culta i viatjada”. Esmentava Olid, com a exemple, que si hi ha algú que diu que la terra és plana sense aportar cap mena de prova, cal respectar-ho com una opinió més. Ja ens adverteix el sociòleg Salvador Cardús enfront de la sacralització de l’opinió individual que “si la veritat és escassa i va costa amunt, la solució sigui generalitzar la ignorància, que és abundant i generosa”. Això passa molt avui en l’àmbit de l’alimentació. Fa unes dècades, Carlos Barros, expert en dret alimentari, parlava, en referir-se a moltes informacions falses sobre aliments, de “terrorisme informatiu”. Ara que a l’Estat espanyol està de moda deformar aquest concepte, resultarà que no anava desencaminat.

NO HO VEIG TAN NEGRE COM JEFFERSON, però és cert que als diaris i a les xarxes hi ha mentides sobre aliments i dietes, i no sempre és fàcil distingir el que és ciència del que no ho és. El problema no s’arregla només amb legislació. Cal un esforç ètic de tots els elements de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum, incloent la informació que proporcionen, però també racionalitat per part dels lectors de notícies. Resta molta feina pendent perquè, com afirmava al Cultura el filòsof Rob Riemen, l’augment de l’estupidesa és aterridor. Per això demanava qualitat a les notícies, anar més enllà dels titulars, llegir llibres i pensar. Però alerta, que també hi ha fake books que tracten temes d’alimentació!

No sempre és fàcil distingir el que és ciència del que no ho és