Article publicat a la secció de ciència Big Van de La Vanguardia en data: 24 de Desembre de 2017.
La temperatura inicial de l’aigua que s’usa per fer te o cafè no és la mateixa, i els recipients que s’usen no són iguals. Cafè i te són infusions similars, si no hi afegim sucre, llimona ni llet, i un gram de cafè o de te han de perdre una caloria per refredar-se un grau de temperatura. Els tes es preparen amb aigua bullent a 100ºC a nivell del mar, i en canvi la cafetera italiana fa el cafè a uns 85ºC, i en una Nespresso encara menys, a uns 70ºC si la cafetera és inicialment freda. El cafè es refreda abans, doncs, perquè ja ve més fred d’entrada.
Els recipients on posem les infusions també són diferents: una tassa de te conté uns 220g de líquid i la tassa -un mug– pesa uns 300g. En canvi, en una tasseta de cafè hi ha de 45 a 50 g de líquid i la tassa pot pesar 90g, el doble. És a dir, el cafè ha d’escalfar més proporció de recipient que el te, i això fa que en posar el líquid a la tassa, el cafè es refredi més.
A partir d’aquí s’aniran refredant ambdues tasses per contacte amb l’aire ambient. La tassa de cafè té més proporció de superfície respecte al volum que la tassa de te: totes dues són aproximadament cilindres, però a la tassa de te d’aquesta proporció de superfície a volum és de 1,63, mentre que a la tassa de cafè, de dimensions més petites, és de 1,88. Això fa que el contacte amb l’aire ambient faciliti el refredament del cafè més que del te, perquè el cafè és, podria dir-se, més a prop de les parets del recipient.
Hi ha encara altres factors, no considerats en les reflexions anteriors. L’escuma del cafè frenaria una mica el refredament del cafè perquè frenaria el contacte del líquid amb l’aire ambient: el sucre que s’hi posi refredaria més el cafè, perquè una mateixa bosseta de sucre és més quantitat, en proporció, en el cafè; i per la mateixa raó la mateixa cullereta en ambdues tasses refredaria més el cafè que el te.
L’agitació dels líquids, o bufar-ne la superfície faciliten també el refredament- Altres tipus de cafetera podrien portar a valors diferents de la temperatura inicial de l’aigua; si s’usessin tasses prèviament calentes també canviarien tots aquests valors, però les tendències indicades serien les mateixes.
Sobre l’Autor
Claudi Mans és professor d’Enginyeria Química de la UB i director científic del Comité Español de la Detergencia, Tensioactivos y Afines. Assessor d’elBulliFoundation, CosmoCaixa i la Fundació Catalana per a la Recerca i la innovació. Destaquen les seves publicaciones com “La truita cremada” (2005), “Els secrets de les etiquetes” (2007), “La vaca esfèrica” (2008), “Sferificaciones y macarrones” (2010) i “La Química de cada dia” (2016), a més de 150 articles científics i de divulgació, Enllaç a bio més completa:https://cmans.wordpress.com/curriculum-2/