Article publicat a El Punt Avui el passat 28 d’agost del 2021, per Abel Mariné.

Des de fa unes setmanes sabem que hi ha un problema de contaminació per òxid d’etilè en alguns aliments, com gelats i llavors de sèsam, i també en el coriandre o celiandre (planta emprada com a condiment) i en els additius texturitzants goma guar i goma de garrofí. Aquesta darrera precisament s’incorpora autoritzadament als gelats per contribuir a la textura i consistència adequades, i per això hi ha presència d’òxid d’etilè en diversos gelats.

De fet, l’inici de l’alarma a la Unió Europea va començar l’agost del 2020, quan les autoritats belgues van detectar òxid d’etilè en llavors de sèsam importades de l’Índia.

L’òxid d’etilè és un gas d’olor semblant a l’èter que s’utilitza en la indústria química per obtenir compostos com l’etilenglicol, el qual es fa servir com a anticongelant (dels cotxes, per exemple). D’altra banda, és un desinfectant i esterilitzant de materials sensibles a l’escalfor, com ara utensilis mèdics i quirúrgics. Aquesta capacitat és deguda al fet que és tòxic (cancerigen) i, per tant, elimina microorganismes. Per això, els que manipulen aquest producte o hi entren en contacte per raons laborals, han d’adoptar precaucions. Aquesta toxicitat fa que el seu ús en aliments estigui prohibit a la Unió Europea (UE), tot i que en les llavors de sèsam es tolera un límit molt baix.

La presència d’òxid d’etilè en llavors de sèsam importades de l’Índia s’ha produït perquè s’hi havia observat contaminació microbiana per salmonel·les (bacteris patògens), per la qual cosa es refusaven partides a les fronteres de la UE. Per evitar-ho, els productors indis tractaven el sèsam amb òxid d’etilè, i romanien traces en el producte. També feien el mateix amb llavors de garrofa, de les quals s’obté la goma de garrofí, additiu alimentari autoritzat a la UE designat com a E410. També s’ha trobat òxid d’etilè en pebre negre, cúrcuma, gingebre molt, espirulina ecològica en pols, cafè verd ecològic i alguns altres productes, procedents de l’Índia, la Xina i Turquia, i en productes elaborats a l’Estat espanyol (pa amb llavors). Els controls europeus han funcionat raonablement.

Tant les autoritats sanitàries com algunes empreses afectades han divulgat els números dels lots contaminats per advertir els qui n’haguessin comprat i per facilitar la seva retirada. Però per valorar el nivell real de risc de qualsevol tòxic cal considerar la dosi i la freqüència d’exposició o ingestió. Les llavors de sèsam tenen un valor nutritiu interessant, i es fan servir en brioixeria, pastisseria, pans o galetes, en proporcions petites. En el cas de la goma de garrofí dels gelats, es tracta d’un additiu que, com passa amb els texturitzants, se sol trobar en proporcions superiors a les d’altres additius (conservants, colorants), però sempre força baixes. Per tant, la concentració en el producte final de l’òxid d’etilè és molt baixa. Les substàncies són tòxiques a partir de certes quantitats (ja va dir Paracels que “la dosi fa el verí”), però en el cas de les que són cancerígenes hi ha criteris que estimen que no hi ha dosis segures, perquè qualsevol quantitat pot afectar l’ADN i causar un càncer. Tot i així, com ha posat en relleu Miguel Ángel Lurueña, científic i tecnòleg d’aliments i divulgador de temes alimentaris, la probabilitat és molt baixa si només hem pres un gelat contaminat, de la mateixa manera que és evident que el tabac és cancerigen però no representa ni molt menys el mateix risc haver fumat un dia una cigarreta que ser una persona fumadora habitual.

font fotografia: el Punt Avui 

 

 

A les carns a la brasa ben torrades es formen compostos cancerígens, però no és el mateix fer una barbacoa de tant en tant que fer-ne cada dia o força sovint. És més, si algú aquests dies ha menjat força gelats contaminats per òxid d’etilè, oblidant que un gelat no és simplement una llaminadura sinó realment “un plat”, que cal consumir amb moderació, amb tota seguretat haurà sotmès el seu organisme a un estrès més important per les quantitats significatives de calories, sucres i greixos que haurà ingerit que per l’eventual efecte d’unes quantitats ben petites d’òxid d’etilè. Una altra qüestió a considerar és si cal anar sempre tan lluny per comprar aliments o ingredients, ara que es recomana tant optar pels productes de proximitat, sobretot en el cas de les garrofes, un producte ben mediterrani. A més, la Unió Europea té unes normes alimentàries molt estrictes, que no tenen altres països, els quals les han de complir si volen que els seus productes es consumeixin al nostre continent.

Sobre l’Autor

Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.