Article publicat a El Punt Avui el passat 24 de març del 2020 , per Abel Mariné.
La pandèmia de coronavirus ha posat en evidència aspectes negatius de la globalització. Afecta la vida quotidiana individual i col·lectiva, i també l’alimentació, no només per com compatibilitzem el confinament amb la compra, conservació i consum d’aliments a casa, sinó a tota la cadena alimentària: producció, transport i distribució. Hem d’aplaudir la tasca dels professionals sanitaris que tenen cura dels afectats, però també hauríem de recordar i aplaudir els pagesos i ramaders que segueixen produint, i incloure en el grup dels sanitaris els veterinaris, que atenen la salut del bestiar, sense oblidar el personal de la indústria alimentària i de les botigues de queviures i productes per a la llar. Com ha dit l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), no hi ha evidència que els aliments siguin una font o via probable de transmissió del virus, que és sensible a la cocció. Només cal aplicar amb rigor les mesures higièniques habituals a l’hora de manipular els aliments, des de l’origen fins al plat. L’administració sanitària, organismes diversos, acadèmics i professionals han publicat consells, entre els quals destaca beure força aigua.
És una bona oportunitat per dedicar més atenció al que mengem i com ho cuinem, sense que les presses de la vida “normal” hi interfereixin, posant l’accent, com hauríem de fer sempre, en els productes de proximitat, sense oblidar aliments elaborats per la indústria. Unes sardines enllaunades amb oli d’oliva són una bona manera de menjar peix si no en tenim prou a l’abast, o un llegum cuit pot constituir un bon primer plat. I una mica de xocolata pot fer més suportable el confinament, que és un deure però no ha de ser una penitència.
En aquest sentit us exposo alguns dels consells que Carme Ruscalleda, una gran coneixedora dels aliments i la cuina, ha compartit amb els seus amics i que m’ha autoritzat a divulgar:
ordre i neteja, menjar fresc, variat i divertit, quatre àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar) ben repartits al llarg del dia, recuperar la cultura de les amanides, els llegums i la fruita, plats complets, com, per exemple, fideus a la cassola amb salsitxa i calamars amb un bon sofregit, biquinis amb oli d’oliva en lloc de mantega, el dissabte i el diumenge xocolata desfeta, convertir el que no ens acabem en una altra menja per no malbaratar…
No hem de fer cas d’algunes informacions que han circulat recomanant aliments o begudes “especials”. Pot ser interessant un estudi que està fent una universitat de Filipines sobre les possibles propietats antivíriques de l’oli de coco, però haurem de veure els resultats i confirmar-los.
L’alimentació no evita ni cura el coronavirus, però una dieta saludable, que entre altres coses vol dir no picar entre els àpats, contribueix a enfortir les nostres defenses. I quan se superi aquesta crisi, hem de recuperar la confiança en les cuines xinesa i italiana, i en la cervesa marca Corona, de les quals en alguns llocs ara es malfien.
Sobre l’Autor
Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.