Article publicat a El Punt Avui el passat 21 de juny de 2019 , per Abel Mariné.
El 5 de juny es va celebrar una taula rodona sobre la situació i la gestió de la seguretat alimentària a Catalunya, presentada per Joan Guix, secretari de Salut Pública. Hi van intervenir ponents de diversos departaments de l’administració catalana responsables del control de la producció primària d’aliments, de la seva qualitat i seguretat i del seu consum, i també del món científic, representat per la professora Carme Vidal, presidenta del Comitè Científic Assessor de Seguretat Alimentària. En la convocatòria d’aquesta reunió, en què es van valorar els resultats de deu anys de política integrada en seguretat alimentària, se’ns informà que el consum d’aliments per persona i any a Catalunya és de 677 kg, i que cada dia es fan més de 30 milions d’àpats. Les inspeccions anuals sobre tota la cadena alimentària són 25.000, i les determinacions analítiques donen més del 95% de conformitat. Podem menjar tranquils gràcies a la feina de tots els experts de les nostres administracions sanitàries, agràries i relacionades amb el món empresarial i del consum. Les possibilitats de riscos, fraus, errors o accidents són mínimes i estem al nivell dels països més avançats.
Una altra mostra de la importància de l’alimentació i del paper de la Generalitat al respecte ha estat la presentació al Parlament, el dia 7, del Consell Català de l’Alimentació, creat el 2017, però que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola va impedir que es tirés endavant. Està adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i, com s’indica, ha de ser un fòrum d’anàlisi, debat i proposta sobre les qüestions relacionades amb les polítiques alimentàries: els reptes socials, ambientals, empresarials i tecnològics. Precisament per evidenciar aquesta visió global de l’alimentació, l’acte, presentat per Helena Garcia Melero, es va fer al Parlament, amb l’assistència del seu president, dels titulars d’altres departaments implicats (Salut, Ensenyament) i de representants de totes les baules de la cadena alimentària: agricultors i ramaders, pescadors, gremis, associacions sectorials, elaboradors (artesanals i industrials), distribuïdors i cuiners. Hi van parlar Meritxell Serret, consellera que va crear-lo i que, òbviament, ho va haver de fer a distància; Carme Ruscalleda; Joan Roca; jo mateix, en representació del món científic i universitari, i Ferran Adrià, que tampoc no ho va fer presencialment. Teresa Jordà, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va manifestar la voluntat de tot el govern de treballar, des del camp fins al plat, per una alimentació saludable i saborosa. Es tracta de promoure els aliments de proximitat, sense oblidar la indústria alimentària radicada a Catalunya, de gran rellevància econòmica.
E
n darrer terme l a responsabilitat rau en el consumidor final, que ha d’estar ben informat, i al qual, per exemple, podríem recordar que la quinoa és de proximitat per als peruans i que aquí oblidem el fajol (blat negre), que és similar. Com diu l’economista francès Christian Jacquiau, quan comprem decidim quina mena de societat volem
Sobre l’Autor
Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.