Article publicat a El Punt Avui el 25 de gener de 2019 , per Abel Mariné.
L’alimentació i les seves repercussions sobre la salut s’han de valorar segons dades científiques, que inclouen dubtes i incògnites, però que es regeixen per l’observació i l’experimentació, plantejades amb rigor i avaluades amb racionalitat. Si és així, les dietes adients per a cada circumstància seran tot el correctes que permeti l’actual estat de coneixements.
Però en el món actual, pel que fa a les dietes i altres qüestions de salut, la racionalitat no sempre preval, perquè s’hi barregen teories més o menys esotèriques, que no sorgeixen de la ciència sinó de creences o percepcions. Unes dietes de les quals es parla després dels àpats de les festes nadalenques són les denominades detox, que parteixen de la idea que després de consumir molts aliments i begudes (alcohòliques sobretot) el nostre organisme s’ha de “depurar” o “desintoxicar”. A més, els defensors d’aquestes dietes entenen que també s’han de considerar els efectes de la contaminació ambiental, força freqüent, i a vegades important, tot i que els “alarmistes” la solen exagerar, i la dels aliments, molt menys freqüent i important. Per tot plegat es preconitza que cal fer alguna cosa extraordinària per eliminar els tòxics del nostre cos, lligat també a ideologies que sostenen que ens hem de “purificar”.
Una vegada més no es prenen en consideració tres coses: que el món no és, ni pot ser, una “sala blanca i impol·luta”, que les dosis de tòxics i la seva reiteració és el que compta, i aquestes en la major part dels casos no impliquen perill, i que el nostre organisme té els seus propis mecanismes d’eliminació de substàncies indesitjables, bàsicament mitjançant el fetge i els ronyons, però també la pell (suor), els intestins i els pulmons. Quan anem al lavabo ja ens “desintoxiquem” amb normalitat. Per això va bé beure força aigua. El te i altres infusions també poden ajudar, però no cal el te fermentat anomenat kombutxa. Les dietes detox preconitzen fins i tot un cert dejuni i força sucs de fruita o vegetals, en molts casos més o menys exòtics i cars, i prescindir de carns i derivats, productes lactis i altres aliments d’origen animal, i de l’alcohol i la cafeïna. No hi h
a dades científiques que ho justifiquin, i les dietes resultants són desequilibrades. Menjar més fruita i vegetals verds (verdures i herbes, no cal que siguin algues), està molt bé, però prescindir de fonts de proteïnes (i dels aminoàcids que les integren) resta al fetge substàncies que necessita per eliminar productes no fisiològics per via biliar o urinària. Els efectes en aquest sentit d’algunes plantes, com el coriandre, no estan prou provats.
El concepte real d’intoxicació és una circumstància extraordinària, que es dona per ingestió i inhalació de tòxics, es manifesta amb símptomes característics i requereix tractament mèdic, i no té res a veure amb menjar més del compte o amb el fet que estiguem en contacte amb una certa contaminació ambiental per sota dels límits tolerables. Com molt bé diu el professor J.M. Mulet, la pseudomedicina que promou les dietes detox inventa un problema i et ven una solució.
Sobre l’Autor
Abel Mariné és professor emèrit de nutrició i bromatologia del Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre emèrit de la secció de ciències biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, a més, és l’anterior president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Participa habitualment en mitjans de comunicació i és un referent en el món de la nutrició i l’alimentació per les seves investigacions i per les iniciatives que ha dut a terme en aquest camp.